dimecres, 14 de novembre del 2012

Flors de color groc

La simbologia dels colors, ens diu que l'associació del color groc amb el sol, li dóna un àurea lluminosa evocant curiositat, sabiduria, intel·ligència i imaginació
                 
 Camp de gira·sols florits






No és gaire freqüent veure un camp de gira·sols el solsonès, pero és molt bonic, tant per la intensitat del seu color com pel gran de les seves flors








Camp de colza

             
Argelaga 
Aquesta planta espinosa serveix de pastura per al bestiar, algunes vegades, si passegem pel bosc, podem veure que te unes petites pars de llana de les ovelles agafada a les seves punxes, cosa que aprofiten els ocells per fer els seus nius  





La lluminositat i calidesa de les flors de color groc, 
fa que convidi a molts insectes,





















tot i que alguns, com es pot veure, prefereixen altres plantes



                 Dent de lleó
Una de les plantes salvatges més correns i abundants, se li atribueixen moltes propietats medicinals  


Aquestes boniques flors, tenen un abans i un després,










la mateixa flor mostrant la llavor i el plomall

Qui no ha bufat un plomall de  
Dent de lleó!










Junt amb moltes 
altres flors, 
tenim la rosa

 Una de les flors més maques  i oloroses
 






El lliri groc















El pensament, també te el nom popular de "trinitaria" a causa dels tres colors que te  






La ginesta


La simbologia de la ginesta, ens diu que la considera la flor nacional de Catalunya, atès el seu lligam amb el Corpus 

                                                                                      P B
                                



dimecres, 7 de novembre del 2012

Camí de la Mare de la Font

El parc de la Mare de la Font és la zona més concorreguda pels solsonins, tant per la gent grant com pels petits

Passejar per aquests entorns és un goig en totes les èpoques de l'any


Antigament aquesta font era coneguda amb el nom de:
Font de Miravella

Si passem pel camí de la ribera trobarem la: 
    Font de la Fulla.  


 Caminar per sobre les fulles a la tardor dona una sensasió molt agradable,

    a més, si ha fet temps de pluja també i podem veure alguns bolets









El contrast de colors que ens dona la naturalesa, és un verdader gust per la vista   







És un lloc idíl·lic per descansar de la caminada i gaudir del silensi













Font de la Mina

Aquest reconet és encantador i el lloc més fresc en dies de molta calor, per les seves balmes i l'espessa vegetació.


          

     



  També i trobem la:  
Font del Manel




i en temps de primavera, moltes violetes de bosc









Una mostra de les moltes flors que trobem pel camí, tot escoltan la xiuladissa i el cant dels ocells, sobretot, el de les merles i els rossinyols, que ens anuncien l'arribada del bon temps


Tant si passem pel camí de la Creu Blanca com pel de la Torre del Caïm, veiem la magnifica silueta del Castellvell i els seus peus, les cases i camps de la partida de Sant Pere Màrtir. Més lluny, veiem el massís del Port del Comte, el Padró i Puig Subirà, i més lluny encara, si fa un dia clar, divisem el massís del Pedraforca i la Serra del Cadí. I si fa el dia molt, molt clar, fins i tot podem arribar a divisar la muntanya del Montseny i les Penyes de Montserrat









Pel camí, també hi podem trovar nius de formigues
que segons les dites d'abans 
senyalen pluja 



Podem dir que tornem a casa contens d'haver fet aquesta caminada i amb la sensació que sempre ens convida perquè hi tornem
                                                                            
                                                                              P B

                                                                                   


                                                                            
                                                                 

                                                  


dimecres, 31 d’octubre del 2012

Olius

Amb l'anomenada Reconquesta apareixen les primeres noticies escrites d'Olius
(any 985)


Olius es un monicipi molt ample, té una extensió de 54,5 kmª i prop de 9 km.d'amplitud d'est a oest. Les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord que limita amb el municipi de Lladurs.

Els edificis més emblemàtics del municipi son l'Església de Sant Esteve i el cementiri modernista

Sant Esteve d'Olius és una església romànica de finals del segle XI situada al municipi d'Olius, al solsonès. Destaca per la seva magnífica cripta. Consagrada l'any 1079. També s'hi alça un campanar d'epoca més tardana (segle XVI) 


 La Cripta romànica és la part més original de l'església i d'una bellesa extraordinaria que ha donat fama a Olius i és molt valorada dins l'art romànic mundial


El costad de l'església hi ha el cementiri d'aire gaudinià construit l'any 1916 sobre grans roques per Bernardí Martorelli Puig, deixeple del mateix Antoni Gaudí i home de confiança del aleshores bisbe de Solsona - més tard anomenat Cardenal Francesc d'Assis Vidal i Barraquer, que havia pres possessió del bisbat l'any 1914.
 


La Torreta d'Olius

 En el castell d'Olius, on ara hi ha la Torreta, els condes d'Urgell hi residient llargues temporades.
El 30 d'agost de 1428 el castell d'Olius contribuí amb deu florins d'or el la coronació del rei i la reina de Catalunya i Arago.

A l'entorn de l'església es poden visitar unes sitges ibériques d'uns 300 anys abans de Crist, amb la novetat que no eren uns forats sols per guardar gra, sinó que per la seva grant quantitat, unes cent cinquanta, fa pensar que era un gran comerç de gra.